dissabte, 1 d’octubre del 2011

Cuba, lliure!

Cuba es linda. Cuba es hermosa. Cuba és un país ric.

Cuba és rica en natura, en paisatges, en cultura, en recursos naturals, en la seva gent. Sobretot això: la seva gent, que és acollidora, càlida, conversadora, riallera, ballen i porten el ritme a la sang. És un dels seus grans tresors, però n'hi ha molts d'altres: la revolució, la música arreu, l'art, la verdor i frondositat dels seus paisatges, i tants més!

Tres setmanes en un lloc com la República de Cuba donen una visió segurament parcial i escassa, però el recorregut des de Viñales fins a Baracoa, passant per La Havana, Trinidad, Camagüey, Santa Clara, Holguin i Santiago - és a dir, d'occident a orient, de la cua al morro del caimán, que diuen ells, - i vivint el màxim possible la vida al carrer, conversant als bars, a les botigues, a les cases d'allotjament.. amb tot això, sí que una es pot configurar si més no, una petita primera idea del país.

Vaig anar a Cuba amb moltes preguntes, i he de dir que torno amb noves preguntes, i és perquè no és senzill ni simple d'explicar, perquè hi ha moltes reflexions a fer.
Absurd i insultant qui pretengui reduir la situació de Cuba i la vida dels qui allí viuen dient que és un país sense llibertats i on no tenen ni per menjar. Afirmacions com aquestes només poden venir d'ignorants, d'enemics cecs del socialisme, o de 'repetidors' de discursos sense arguments. Però Cuba tampoc és un paradís, - si bé les seves platges i boscos dirien el contrari- , i no tot és positiu en aquests moments.

Potser fóra superb per la meva part fer afirmacions categòriques sobre Cuba, ni vull ni en tinc necessitat, i encara tinc força lectures per fer, d'allò que hem vist i viscut, per entendre més. Ara bé, hi ha coses que són les que una sent i així són: la seva unió i l'orgull de ser cubans; l'amor per la seva pàtria, i les ganes de treballar, aquestes són innegables; igual que algunes coses del sistema: l'educació gratuïta per tothom, inclosa la universitat; la sanitat gratuïta i a l'abast a tots els territoris de la illa; la protecció de l'estat a les mares, als fills, perquè la maternitat té una importància cabdal; etc. Sens dubte elements ben diferents de les societats tan"orgullosament" capitalistes. Hi ha aspectes a millorar; i també reconec que hi ha propostes que sobre un full i en la teoria són justos, desitjables i que comparteixo plenament, però que a la pràctica han tingut diferent resultat.
Ostres, però ni un sol cartell publicitari, ni una sola propaganda de productes, quin descans per a la vista!
Quan vivim immersos en un sistema capitalista i de societat de consum; bancs, mercats, productes, grans empreses privades, Cubta sobta. I vénen preguntes i reflexions: el fet que no hi hagi propietat privada, té una doble conseqüència: si és de tothom, es cuida, es procura per allò; però alhora, com que és de tothom i de ningú, passa el contrari: l'abandonament, que no es cuidi. Algú ens deia: si las vacas fueran nuestras, las cuidaríamos con más ganas, sabiendo que después las podremos matar para vender o comer... D'altra banda, l'Estat promou la productivitat en el treball, l'esforç de les persones, perquè només així se'n sortiran.
N'hi ha qui ho comparteix plenament i segueix les regles del joc; n'hi ha que no.


Ens deia un cubà "el vino es amargo pero es nuestro vino". Aquest sentiment l'hem sentit en moltes persones, i és que per molt que opinin que a Cuba hi ha coses que no funcionen, tenen clar i senten amb orgull és el seu país, són els seus problemes, és la seva Cuba. I en les seves paraules observo l'esperit de lluita que segueix viu: de lluita contra l'imperialisme, contra el bloqueig dels Estats Units*, de lluita pel dia a dia i per sortir endavant.
*pensament: un dia EEUU es va encapritxar de Cuba, i encara no se l'ha tret del cap, la vol a qualsevol preu, ja ho va demostrar fa anys, i així segueix: un machaque lent, constant i incessant.


I penso que en definitiva all is about les persones: les que van fer possible la revolució al 59, i qui han fet possible que la Cuba socialista sigui present al 2011, així com també les persones, qui han reconegut errors en les polítiques del país i han anat corregint allò que creien convenient.
Alguns somnien amb marxar, d'altres en quedar-se, però en Cuba segueix present Martí, el Che, la Sierra.

"Subir lomas hermana hombres", va dir José Martí. Espero que no els calgui tornar a pujar lomas per seguir agermanats i per continuar endavant.

.